Feia dies que tinc abandonat el meu quadern. Algun amic fins i tot m'ho ha retret, la qual cosa és tot un honor, dons vol dir que hi ha algú a l'altre costat. De totes maneres, hi ha una explicació: fins fa quatre dies estava concentrat en la LEC, el Codi de Successions, la Llei Concursal, els Concordats amb la Santa Seu (dona per obrir una pàgina específica, us ho asseguro) i la Llei General Tributària. Enteneu que estigués off line, oi? En aquests dies de més tranquil·litat intel·lectual he començat a rellegir un dels meus autors preferits, Mariano José Larra, el gran assagista del segle XIX (ostres, ja ni tan sols del segle passat!!) i m'estic adonant de que aquest país (posseu la frontera on volgueu, ja sigueu pro-estatut, anti-estatut o pro-preàmbul) no ha canviat en els darrers 200 anys.
Continuen existint els mateixos esteriotips que descriu Larra, amb la diferència de que ell els descriu amb molta sutilesa i ara li diríem (oi, Félix?), simplement gilipolles.
Continua existint el senyor que parla sense saber de que parla però vol fer veure que sap molt del que parla. És el que podriem dir un enteradillo.
Cada cop hi ha més gent que parla sabent del que parla, però dient el que altres volen sentir. És l'anomenat pilota.
I no dic res d'aquells que diuen el contrari del que pensen, pensen el contrari del que diuen i així sempre estan emparats, facin el que facin. I a sobre, tenen la barra de criticar el que fas per després fer el mateix que tu, emparats en el recorrent i falaç "i tu, més". Estem davant d'un demagog o d'un hipòcrita.
I les converses de carajillo, darrerament en procés de reconversió a convereses de croïssant, van canviant de tema (passem del futbol a l'Estatut, com si en Mas hagués marcat un gol estant en fora de joc, segons versió ERC), però no pugen de nivell.
Ara bé, trobo a faltar en els seus articles una referència a un personatge al que desprecio enormement: aquell que, donat-se-les d'algú que et coneix, jutja els teus actes, els valora i reparteix carnets de bó o de dolent. Són els que pateixen el mal del capellà. S'haurien d'aplicar allò de "no jutgis i no seràs jutjat".
Total, el gilipollisme és una manera d'entendre la vida. I el més fotut és que ens creiem que som una societat avançada. PAÍS!!
.JPG)
Entradas
