L'observatori

Avui, conduïnt per l'autopista, reflexionava sobre la capacitat d'observació dels humans.

Deia que la capacitat d'observació està desenvolupada en molta gent, però que en canvi no tothom és capaç de processar tota la informació que li arriba per desenvolupar els seus projectes vitals.

Coincidia amb la meva parella de reflexió, en que la manca d'observació fa que algunes persones caminin per un vida monótona, sense incentius.

Però també és cert que, a voltes, la manca d'informació impedeix la infelicitat. Sobre tot en els moments difícils.

És cert que estar atents als detalls, als comentaris, als tons, als moviments, a les mirades, als somriures, als silencis, als gestos involuntaris, a la respiració del dormit o la velocitat dels vehicles produeix una tensió que només si l'estat emocional és positiu pot aportar dosis de felicitat.

En canvi, en els moments de tristor o de conflicte, l'observació aporta una sèrie de dades que si no es processen en els seus justs termes esdevé en una mena de malaltia mental, ni que sigui transitòria.

La gelosia es basa en això, en la percepció de detalls que en altres situacions o passen desapercebuts o es posen al seu lloc del procés mental. Però com que l'estat del gelós no és de centralitat emocional, aquestes dades són mal introduïdes al sistema i el resultat és -no sempre- erroni.

No era de gelos del que volia parlar, però l'exemple m'ha servit (amb el permís dels professionals de la psicologia que pensaran que ni tinc ni punyetera idea del que dic -cert- ni tinc jo el cap massa clar -també cert-).

Avui, envoltat de més de 30 persones, he observat. I l'observació m'ha servit per modular els meus tons i adaptar-los a la situació. Per rebaixar tons vehements, per animar els desanimats, per animar els indecisos i per evitar alguna tensió.

No sé si ho he fet bé, però m'he adonat de que els discursos fora de to, les discussions estèrils, les paraules grandiloqüents i les arrogàncies només eren fruit de la manca d'observació. De no veure què i qui hi havia al voltant.

I el més divertit, amb diferència, és observar l'observador, sabent que t'està observant i que sap que l'estàs observant. Llavors no cal ni paraula. Els somriures ho diuen tot.