El Juanjo no era habitualment molt expressiu, però l’afecte o l’admiració pels demés no les sabia amagar.
Se li notava quan parlava del Serrat, del González o del Jordi Solé.
Crec que ja he dit que el meu pare em va regalar un exemplar de la Constitució quan es va promulgar.
Se l’havia estudiat de cap a peus i estava entusiasmat amb el que significava.
I llàstima que l’altre, ni que la veiés, pogués recordar el moment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario