20 septiembre 2009

PARES

El Juanjo no era habitualment molt expressiu, però l’afecte o l’admiració pels demés no les sabia amagar.

Se li notava quan parlava del Serrat, del González o del Jordi Solé.

Crec que ja he dit que el meu pare em va regalar un exemplar de la Constitució quan es va promulgar.

Se l’havia estudiat de cap a peus i estava entusiasmat amb el que significava.

Per això era un admirador d’en Jordi Solé Tura, també pare: de la Constitució.

Avui, remenant fotos, he trobat aquesta que il·lustra el post.

I la he volgut penjar com a homentage, un doble homenatge.

Llàstima que un no la pugui tornar a veure.

I llàstima que l’altre, ni que la veiés, pogués recordar el moment.

No hay comentarios: